h1

A ‘La Tarda’, sobre la bretxa digital

16 Juny 2017
Aneu al clip d'àudio de "La Tarda" de la xarxa

Connectats des de Ràdio Silenci

El programa ‘La Tarda’ de La Xarxa de mitjans locals m’ha convidat el dimarts 13 de juny a participar en una tertúlia sobre la bretxa digital. S’ha tractat des del punt de vista geogràfic, és a dir, als llocs on encara no hi ha cobertura per accedir a internet. També s’hi ha parlat de l’accés dels més joves a lea xarxa. En el meu cas, des dels estudis de Ràdio Silenci he donat testimoni de la gent que s’endinsa al món de les xarxes amb la finalitat de promocionar-se professionalment.

Hi he explicat la feina que es fa des de l’Ajuntament de la Garriga amb les Píndoles formatives, on explico a la gent com buscar feina a través de les xarxes. Com sol passar, s’han quedat algunes coses per dir, però he exposat els objectius principals de les píndoles, a banda d’un coneixement del funcionament de cadascuna d’elles (Linkedin, Facebook, Twitter, Instagram, Pinterest):

  • Treballar la marca personal, en el sentit de treballar la construcció de la nostra la imatge entre els nostres contactes;
  • La difusió de les nostres habilitats i experiència a través de continguts que generin interès i amb l’idioma adequat de cada xarxa, i obrir debats al respecte del que sabem fer i de la situació del nostre àmbit professional;
  • El treball sobre la memòria dels nostres contactes i, com no, l’ampliació d’aquesta xarxa.
h1

El programa ’emergeix’ de la Garriga

11 Mai 2017

He participat en el programa Emergeix de l’ajuntament de la Garriga, que acabo amb sensació de millora. Tant si ets autònom com si busques oportunitats és necessari, sempre, anar arrodonint el relat del perfil professional, tant escrit com en les trobades interpersonals (autocandidatures, entrevistes, cites ràpides,…).Emergeix.jpeg

Ens han ajudat persones expertes en la detecció de competències, en la millora del currículum, dins d’un programa ben estructurat. Ho constata el fet que en la ronda d’entrevistes amb empresaris i persones ‘amb agenda’ et feliciten per la presentació i la documentació presentada: “molt per damunt de les entrevistes que fem habitualment” .

En definitiva, hem estat un equip que entre tots ens hem ajudat a detectar el millor de nosaltres i a enfortir els punts febles; hem identificat el lloc de treball ideal de cadascú; ens hem preparat per a l’entrevista de feina i a presentar-nos en cites ràpides. A això cal afegir una millor gestió de la xarxa de contactes, que gràcies a Emergeix, ja és més àmplia. Magnífic!

He aprofitat per fer l’esquema de la meva feina ideal:

Lloc_Ideal.png

h1

‘Vallesos’ per a l’Òscar moreno

11 febrer 2016

Després de la publicació i distribució del Vallesos número 10 a les llibreries, ens solem retrobar amb la gent a qui hem entrevistat per lliurar-los personalment un exemplar de la revista-llibre. Era especialment llaminer aprofitar que l’Òscar Andreu fa un programa diari a la ràdio, obert al públic, per trobar l’ocasió. Així que vaig anar de públic a riure una estona amb els múltiples personatges que l’Òscar encarna a “La Competència”, de RAC1, i es va prestar a fer la foto ‘promocional’. El perfil comença així:

Ca n’Anglada, Can Boada, Ègara, Bonaire i Can Tusell. Podria ben ser el trajecte d’una línia d’autobús de Terrassa (una mica enrevessada). Però és l’itineOscarAndreu_retrari de la infància i joventut d’Òscar Andreu i Fernández, que cada dia interpreta múltiples personatges còmics al programa ‘la Competència’ de RAC1. Guionista de ràdio i de televisió, i escriptor, Andreu és sens dubte una de les veus vallesanes amb més difusió al país.

Fora de micro, de l’èxit mediàtic i els reconeixements professionals, l’Òscar és el xicot senzill i amigable que trobaríem integrat en el paisatge humà d’aquest autobús imaginari…

I si el voleu sencer, hi ha una cosa, digueu-ne arcaica, que es diu premsa impresa de pagament, que a Vallesos encara li va prou bé.

h1

2015, intens!

6 febrer 2016

La voràgine professional dels darrers mesos ha tingut, entre d’altres efectes, l’abanadó del blog durant any i mig. Miraré de sintetitzar el que m’hagués agradat anar plasmant en diferents notes. Ras i curt: en dotze mesos he concentrat més feines i oficis nous, solapats amb ‘els de sempre’, que en els darreIMG_0976rs deu anys. Cada feina ha comportat el seu aprenentatge, ben sovint molt intensiu. Vist en la curta perspectiva dels primers del 2016, el saldo és una edificant sensació d’alt rendiment, quan no màxim. Surt el sol després de la tempesta!

Són signes dels temps. Hi ha el principi que val més posar un rumb concret i que tot el que fas tingui un sentit i sigui ben conseqüent, però també és ben comú el gruix de gent que viu i gaudeix de l’aventura diària d’adaptar-se al corrent més propici i que tira les xarxes, que segur que traurà una bona pesca. Després ja ho classificarem per fer les millors menges possibles. El cert és que em sento realitzat i visc emocionat l’experiència multitasca:

Formador ocupacional. Acabem l’any 2014 extenuats per la intensitat del curs per obtenir el títol de Formador Ocupacional. Els nous coneixements em donen credencials i competències per a les píndoles formatives de l’Ajuntament de la Garriga, alhora que també pretenc ampliar el ventall de serveis com a formador i comunicador, així com a assessor en temes de laborals. De fet, l’èxit de les píndoles formatives de l’ajuntament de la Garriga el 2014 va portar a la programació de noves tongades, amb millores i novetats. N’hem fet a la primavera, a l’estiu i a la tardor.

Comptable. Enmig de les celebracions nadalenques vaig començar l’entrenament per  dur els llibres de comptabilitat a distància per a una botiga en línia amb seu a França. Em connectava remotament a un ordinador d’un agent de París, el Philippe, i feia les entrades pertinents: em va caldre l’ús quotidià de la llengua francesa, familiaritzar-me amb el programa de comptabilitat Sage100, ser meticulós amb les xifres,… Tot un repte per algú de lletres! Llàstima que la botiga va fer ajustos i va prescindir dels nostres serveis.

Comunicació política. Al gener, igualment, posàvem en marxa la campanya electoral de les municipals del 24 de maig de 2015 a la Garriga. La gent d’Acord+ERC la Garriga va confiar en mi per dirigir la campanya de la candidatura de Neus Marrodán. M’encanta la comunicació política! Et converteix en un ‘home-orquestra’ actuant sobre un calendari molt concret i uns objectius ben determinats, Resultats? Evidentment, només sóc una ínfima causa de l’ascens d’un 50% dels vots (+500) i el pas de tres regidors a quatre, a pocs suports del cinquè. Xifres a part, l’experiència -per acotament temporal i multiplicitat de tasques i tècniques a aplicar- és del més edificant que pot tenir un comunicador. De fet, l’experiència va tenir la seva continuació amb la col·laboració amb la campanya de Junts Pel Sí del 27 de setembre. En aquest cas, de forma totalment altruista, i amb la peculiaritat i experiència afegida que ens vàrem haver d’entendre i coordinar amb els que poques setmanes abans eren adversaris.

Comerciant. Al llarg de quatre mesos d’estiu he fet la substitució per maternitat a mitja jornada en un estanc de tabacs. Gran experiència en el tracte amb el públic, en l’organització de l’espai comercial, en comptabilitat (de nou!),… Ah! I en no ser fumador, tot un aprenentatge sobre aromes, marques, costums,… Una més al sac, i ben edificant!


Responsable de comunicació a Iberzoo’15.
A l’octubre arribava una nova edició de la cita biennal de la fira professional del sector de l’animal de companyia, Iberzoo. Des del 2011 que els seus organitzadors confien amb mi per dur la comunicació d’aquest esdevenIMG_0536_retiment. Des del gener que em va ocupar en diferents accions destinades als públics d’aquest món: primer, engrescar els possibles expositors a apostar per tenir estand a la fira, i a mesura que s’acosta la data, fer que l’assistència de professionals sigui ben alta. Els dies anteriors i durant la celebració de la fira al recinte de Montjïc de Barcelona, aleshores també toca divulgar l’esdeveniment als mitjans de comunicació convencionals, així com atendre els especialitzats.

Maquetació. De la meva etapa com a periodista tenia unes nocions, limitades, del programa InDesign, i gràcies a això he pogut atendre a la demanda d’una petita empresa d’edició, que tenia una punta molt gran de feina i m’ha confiat l’elaboració de llibres de text escolars i d’altres compromisos. L’encàrrec ha signigicat un aprenentatge intensiu, ja que els terminis eren curts i calia posar-se al dia de forma accelerada. Han estat els mesos més intensos del 2015, de manera que l’he acabat exhaust com el 2014. La feina continua el 2016, i de moment a un ritme assumible.

Periodisme. No el perdem mai! I tant de bo el pogués exercir molt més. Segueix sent un plaer formar part de l’equip de la revista-llibre Vallesos, que al llarg del 2015 va publicar els seus númeos 9 iVallesos10 10, assolint el seu cinquè aniversari, a banda d’ostentar el premi a la Millor Revista en català. Les meves col·laboracions han estat menys de les que voldria. Es pot entendre si heu arribat a llegir fins aquí: perfils al violoncel·lista Lluís Claret, al guionista i radiofonista Òscar Andreu i al meu nebot i acordionista Marçal Ramon, autor de la nova “banda sonora” del Corpus de la Garriga.

Cuidador. Fora de les tasques remunerades, m’agradaria incloure en aquest resum el fet que una família amiga ha necessitat que dediqués part del meu temps “lliure” a fer-me càrrec d’un bon noi que pateix esquizofrènia. Les persones que habitualment l’atenen, així podien tenir estones per fer la seva vida. M’ha permès conèixer una malaltia ‘amagada’ socialment, però que no és més que un accident: una lesió que ens pot arribar a tots. Familiaritzar-me amb aquestes situacions m’ha donat noves perspectives de la condició humana i del funcionament de la ment. No m’agrada ostentar el que faig desinteressadament, però igual que d’altres activitats cíviques que faig, em proveeixen aptituds per a la feina que crec que val la pena compartir en aquest bloc.

Vida social i familiar reduïda a la mínima expressió, vacances breus, poques hores de son, acumulació de llibres per llegir,… Tot, a canvi d’un any de ‘recuperació’ econòmica. Esperem tenir un 2016 igual de memorable, però amb una mica més de temps per a un mateix.

 

h1

Entrevista al ‘Garric’ sobre les Píndoles fomatives

2 Juliol 2014

Entrevista al butlletí municipal de La Garriga

Enllaç a la revista

Pàgina 16, El Garric, n. 127

h1

‘Community management’: quan els estalvis s’enduen les estovalles

18 Març 2014

Interessant reflexió sobre l’ofici de Community Manager

Clicats_18març14Àudio de l’espai sobre tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) al “Matí de Catalunya Ràdio”. Tot l’espai és d’elevat interès. Poso èmfasi al minut 15, en què es fa una crítica necessària -al meu entendre- del concepte que algunes corporacions tenen del ‘community manager’, a qui també podem anomenar “gestor de comunitats” (els tertulians discutien sobre la nomenclatura).

Certament. Passa massa sovint que les companyies adjudiquen aquesta funció a persones que no tenen el perfil professional adaptat a la responsabilitat que representa ser “la veu” de la marca o l’organització. També es critica l’existència de cursos molt elementals que no garanteixen una bona preparació per a aquest ofici. Tant per uns com pels altres, caldria recordar allò que diuen el (s)avis: “els estalvis s’enduen les estovalles”.

h1

Píndoles formatives a La Gariga: les xarxes socials per trobar feina

10 Març 2014

Nou encàrrec com a formador. Les “píndoles formatives” han d’ajudar a aturats i emprenedors a optimitzar l’ús de les xarxes socials per trobar feina o nous clients. Comencem dimarts 11 de març a les 9h. a l’EMAD.

Aneu al vídeo

h1

Píndoles 2.0 a #LaGarriga

19 febrer 2014

Aneu a l'Storify de publicacions

El proper 11 de març inicio la formació de “Píndoles formatives” a l’Escola Municipal Art i Disseny (EMAD) de la Garriga. Aprendrem nocions bàsiques sobre l’ús de les xarxes socials i altres eines tecnològiques per a la cerca de feina i la promoció de petits negocis. Presentació 17 de febrer.

h1

“IMPRESCINDIBLE INGLÉS ALTO (se descartarán candidaturas si no se cumple este requisito)”

6 febrer 2014

Les persones que busquen oportunitats professionals s’han d’acomodar a la demanda.No descobreixo res: és imprescindible formar-se i posar en valor les competències adquirides fins al moment perquè siguin vàlides per als nous oficis. Dit això sobre la demanda, també podem parlar de l’oferta, ja que també vull discutir certs criteris de selecció d’alguns reclutadors.

“IMPRESCINDIBLE INGLÉS ALTO (se descartarán candidaturas si no se cumple este requisito)” apareix en un anunci trobat avui dijous 6 de febrer de 2014. I no és un cas aïllat. Trobo que establir aquest criteri va en contra de la companyia que publica l’oferta, ja que segurament està perdent el contacte amb bons candidats.

Veieu el reportatge "Exportistes"Hi ha competències tècniques que costen molt més d’adquirir que les lingüístiques, i per tant són més determinants en un perfil. Una llicenciatura, un grau professional, un màster, un curs tècnic, … junt als anys d’experiència professional, marquen les competències completes d’un candidat . S’han forjat amb esforç, estudi i dedicació. En canvi, parlar, fer-se entendre i entendre els interlocutors és una de les activitats racionals més naturals de les persones, i per les quals som més permeables a l’hora d’adquirir-les. Un idioma es pot perfeccionar amb un relatiu curt termini d’adaptació, si ja es compta amb una base (per exemple un nivell mitjà o mitjà-alt) i, sobretot, si la realitat pressiona. El llenguatge és molt més mal·leable No es pot posar per damunt de l’estudi teòric, la praxi professional, la cultura adquirida, les habilitats tècniques o els trets psicològics. Probablement, un treballador s’adapta a un idioma de treball abans d’assumir els valors de l’empresa.

Poso per exemple el reportatge “Exportistes” de @30minuts a Televició de Catalunya, on apareix un comercial amb un nivell acceptable de ‘first’ -queda clar que no és “inglés alto”- i que tanmateix s’obre camí al mercat internacional. ¿Hagués hagut de quedar a casa o esperar-se i invertir temps en una acadèmia per assolir un nivell alt? Segurament aquest empresari no volia esperar i va entendre que amb el nivell de què disposava ja era suficient.

No és qüestió de categoritzar a partir d’un cas concret, però. Així mateix, en el mercat laboral també caldria revisar certes impostures categòriques.

h1

Tardor 2013 (3/3)

29 Desembre 2013

3. Desembre: Vallesos n. 6

ImatgeLa revista Vallesos, recentment premiada per la Diputació de Barcelona, ja suma sis edicions. La resta d’activitats han tingut com a conseqüència una participació més discreta per part meva, que es concreta en el perfil al pintor sabadellenc Xavier Oriach. Ha estat una coneixença interessant, tant per l’obra com per la personalitat de l’artista, un octogenari que ha fet tota la seva carrera a França, entre París i Normandia. La ciutat natal l’ha homenatjat aquesta tardor amb dues exposicions simultànies al Museu d’Art de Sabadell i a l’Alliance Française. Ha estat una gran oportunitat per reconèixer un creador que també compta amb una biografia plena d’interès.

El present número de Vallesos esdevé un nou mostrari dels valors patrimonials, presents i passats de la comarca. En destaco el dossier central dedicat a l’ametllenc internacional Eugeni Xammar, així com els diferents reportatges dedicats als antics pobles que han quedat desdibuixats en les conurbacions de les ciutats grans. El conte d’Isabel-Clara Simó i l’entrevista al periodista molletenc Jaume Barberà és l’altre exemple de la cultura actual del Vallès.

Quim Soler i  Ferret

La disrtibució de la revista Vallesos ha coincidit amb la presentació de la novel·la París-Bis, de Quim Soler i Ferret. La meva participació en aquest cas és la revisió d’unes quantes pàgines, creades a partir del reconeixement informàtic del manuscrit original. No ha estat una tasca ingent, però m’ha fet especial il·lusió col·laborar-hi. Vaig conèixer personalment en Quim Soler quan jo tenia 18 anys i em va semblar un personatge extraordinari. Ja l’havia escoltat a la ràdio, però després de la trobada me’n vaig convertir en adepte, alhora que vaig gaudir amb la lectura de les seves novel·les. La seva mort precoç va ser una gran pèrdua. M’alegra molt que el manuscrit de París-Bis ja sigui una realitat i espero llegir-lo ben aviat.

%d bloggers like this: