h1

Bloc 0 – Punt de partida

19 febrer 2010

Benvinguts, lectors.
Com un marrec, m’aixeco i, fent tentines, enllaço els meus primers passos a la blogosfera. Ho faig amb la timidesa del nouvingut, amb la certesa d’abocar aigua a un oceà. Però això no atenua l’ànim d’obrir un nou espai d’anàlisi sobre el món de la comunicació, en un sentit ampli. I també és una eina d’aprenentatge que sorgeix d’una necessitat gairebé orgànica d’escriure ‘en veu alta’.
El punt de partida d’aquest bloc és la recerca de respostes a una qüestió sobre la qual fa molt temps que hi dono voltes:
Per què en el segle de la comunicació i del coneixement el negoci de la comunicació està tan desorientat, en molts casos és ruïnós, i el gran cabal de continguts que hi circulen serveix, en general, per incrementar la desorientació de la civilització humana?
Amb l’ànim d’aportar breus reflexions, enceto aquests fulls, des de l’òptica d’algú que fins fa poc ha viscut en una redacció periodística, que n’ha sortit bastant fatigat en esdevenir un mer canal de transmissió, d’algú que creu que la creativitat i el missatge original ja només es generen en el terreny de la comunicació corporativa, o bé des de l’amateurisme que inunda la xarxa 2.0. I és sobre aquests nous pilars sobre els que ara miro posar els fonaments del meu errant projecte personal.

No puc negar el prisma des del que escric, que és el de cert ressentiment -o melancolia- d’un sistema caduc que després d’una dècada llarga de confort m’ha foragitat i convertit en inútil. I, encara menys, em puc desentendre de la desorientació pròpia, que és també un reflex de la del sector. Però aquesta nova etapa resulta encara més estimulant: és el moment del constant exercici d’adaptar-se, de l’aprenentatge constant.

Hem perdut en algun racó de casa els grans mapes de paper on podíem assenyalar amb una mà el punt de partida i amb l’altra el nostre objectiu, i ens podíem fer una idea del traçat reseguint unes línies gruixudes i acolorides. Ara, a través de la petita pantalla del GPS, tan sols sabem de la nostra posició momentània, que ens detalla el rumb immediat per d’una detallada orografia, plena de nous atractius. És el moment de les petites veritats, també de les petites fites.

La suma de petites veritats, segurament no ens aclarirà gairebé res, però com els petits plaers, segur que ens portarà a una sensació de felicitat.

Anuncis

One comment

  1. “és el moment de les petites fites”, quanta raó david. ànims i ens llegim!!!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: