h1

La necessària reconversió de l’automòbil a Catalunya

14 Mai 2013
Aneu al web de la marca Seat

Seat Leon SC, presentat al Saló de l’Automòbil de Barcelona de 2013

Un dels meus interessos és el món de l’automòbil. Sobretot tot l’àmbit de la producció i la tecnologia, així com la mobilitat i la sostenibilitat. A l’entorn de la gran crisi econòmica que patim és bo preguntar-se quin és el paper que ha de jugar aquest sector, de forta tradició i implantació a Catalunya, en la nostra economia. Per això crec que és de vital importància la recent creació del Clúster de l’Automòbil de Catalunya, presentat com a preludi del Saló de l’Automòbil de Barcelona. De fet, a banda de reflexionar, aquest òrgan el que farà és afavorir les sinergies entre totes les empreses del sector. Aprofito aquest esdeveniment per dir-hi la meva.

Si Nissan i el grup Volkswagen (des de SEAT) tenen interès per establir-se a l’àrea de Barcelona és per dos motius essencials. Per la seva situació estratègica i per la indústria auxiliar, formada per un important entramat de petites i mitjanes empreses, amb alt valor afegit, que nodreixen aquestes grans indústries. El que es pregunta molta gent és si l’aposta per aquest sector té recorregut en la nostra economia. Crec que sí, molt, sempre que tingui en el punt de mira dos factors: el vehicle ecològic i la reconversió progressiva cap al transport col·lectiu.

Hem de tenir en compte dos factors. En primer lloc, el ‘crack del 2008’ obre una llarga etapa a Europa en què el crèdit serà més difícil d’obtenir, tant per particulars com per corporacions de tota mena. I tothom sap que adquirir un automòbil està vinculat, majoritàriament, al finançament bancari. Si això és així, hem de creure que el volum de negoci d’aquest sector tendirà cap a xifres moderades: hi haurà menys vehicles per família i es renovaran menys. A això cal sumar-hi una transformació de la vida urbana i metropolitana cap a models més sostenibles i de més benestar, cosa que desenvoluparé més endavant. En segon lloc, cal comptar que la indústria automobilística es deslocalitza cap a d’altres punts del món pel cost de la mà d’obra, i pel desenvolupament industrial d’altres regions del planeta. Però la transformació del vehicle en tecnologies més respectuoses amb el medi ambient representa de nou una oportunitat perquè les regions que inverteixen més en R+I+D, com les del vell continent, liderin aquest canvi i mantinguin part de la producció, o si més no bona part del gruix del negoci, als centres tradicionals o avançats.

Menys cotxes, més qualitat de vida

Aquí tenim el dilema. La nostra economia depèn molt de la producció automobilística, però ni hi ha lloc per tants de vehicles ni tampoc es pot incrementar la despesa energètica, sinó tot al contrari. Omplir els carrers i carreteres de cotxes té un límit, a part d’ambiental, de qualitat de vida: els desplaçaments individuals s’allarguen i plantegen problemes urbanístics gairebé irresolubles. Quina és la solució? Tenim talent, una mà d’obra i un teixit empresarial molt avançats i unes necessitats estratègiques regionals, i continentals, que permeten imaginar l’inici d’una reconversió de bona part de la indústria cap al transport col·lectiu: el ferroviari i el rodat. L’ampliació de xarxes i línies, la tecnologització per escurçar al màxim els trajectes quotidians, són el principal repte de la zona metropolitana de Barcelona i també d’altres de peninsulars, que tenen greus mancances en el transport col·lectiu. Noteu que no dic públic.

Cal fer un esforç en recerca, en formació de la mà d’obra i certes inversions, però hi ha una gran oportunitat econòmica per satisfer les demandes governamentals i també dels individus. Els dispositius individuals dotats de geolocalització, connectats a les xarxes socials permeten oferir als ciutadans mitjans i ofertes de transport col·lectiu altament personalitzats, que van molt més enllà dels tradicionals grans autobusos, ferrocarrils pesats o taxis massa petits.

La reconversió cap a aquest subsector generaria un alt dinamisme econòmic, no només en el terreny de la producció, sinó en la necessitat del manteniment del parc i de les infraestructures. Si aquest canvi de model de negoci la lidera Catalunya, no cal dir que es podrà exportar l’experiència a d’altres regions. Els dèficits actuals en mobilitat són la principal oportunitat per poder iniciar aquest procés. Aquí deixo la idea.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: