h1

2015, intens!

6 febrer 2016

La voràgine professional dels darrers mesos ha tingut, entre d’altres efectes, l’abanadó del blog durant any i mig. Miraré de sintetitzar el que m’hagués agradat anar plasmant en diferents notes. Ras i curt: en dotze mesos he concentrat més feines i oficis nous, solapats amb ‘els de sempre’, que en els darreIMG_0976rs deu anys. Cada feina ha comportat el seu aprenentatge, ben sovint molt intensiu. Vist en la curta perspectiva dels primers del 2016, el saldo és una edificant sensació d’alt rendiment, quan no màxim. Surt el sol després de la tempesta!

Són signes dels temps. Hi ha el principi que val més posar un rumb concret i que tot el que fas tingui un sentit i sigui ben conseqüent, però també és ben comú el gruix de gent que viu i gaudeix de l’aventura diària d’adaptar-se al corrent més propici i que tira les xarxes, que segur que traurà una bona pesca. Després ja ho classificarem per fer les millors menges possibles. El cert és que em sento realitzat i visc emocionat l’experiència multitasca:

Formador ocupacional. Acabem l’any 2014 extenuats per la intensitat del curs per obtenir el títol de Formador Ocupacional. Els nous coneixements em donen credencials i competències per a les píndoles formatives de l’Ajuntament de la Garriga, alhora que també pretenc ampliar el ventall de serveis com a formador i comunicador, així com a assessor en temes de laborals. De fet, l’èxit de les píndoles formatives de l’ajuntament de la Garriga el 2014 va portar a la programació de noves tongades, amb millores i novetats. N’hem fet a la primavera, a l’estiu i a la tardor.

Comptable. Enmig de les celebracions nadalenques vaig començar l’entrenament per  dur els llibres de comptabilitat a distància per a una botiga en línia amb seu a França. Em connectava remotament a un ordinador d’un agent de París, el Philippe, i feia les entrades pertinents: em va caldre l’ús quotidià de la llengua francesa, familiaritzar-me amb el programa de comptabilitat Sage100, ser meticulós amb les xifres,… Tot un repte per algú de lletres! Llàstima que la botiga va fer ajustos i va prescindir dels nostres serveis.

Comunicació política. Al gener, igualment, posàvem en marxa la campanya electoral de les municipals del 24 de maig de 2015 a la Garriga. La gent d’Acord+ERC la Garriga va confiar en mi per dirigir la campanya de la candidatura de Neus Marrodán. M’encanta la comunicació política! Et converteix en un ‘home-orquestra’ actuant sobre un calendari molt concret i uns objectius ben determinats, Resultats? Evidentment, només sóc una ínfima causa de l’ascens d’un 50% dels vots (+500) i el pas de tres regidors a quatre, a pocs suports del cinquè. Xifres a part, l’experiència -per acotament temporal i multiplicitat de tasques i tècniques a aplicar- és del més edificant que pot tenir un comunicador. De fet, l’experiència va tenir la seva continuació amb la col·laboració amb la campanya de Junts Pel Sí del 27 de setembre. En aquest cas, de forma totalment altruista, i amb la peculiaritat i experiència afegida que ens vàrem haver d’entendre i coordinar amb els que poques setmanes abans eren adversaris.

Comerciant. Al llarg de quatre mesos d’estiu he fet la substitució per maternitat a mitja jornada en un estanc de tabacs. Gran experiència en el tracte amb el públic, en l’organització de l’espai comercial, en comptabilitat (de nou!),… Ah! I en no ser fumador, tot un aprenentatge sobre aromes, marques, costums,… Una més al sac, i ben edificant!


Responsable de comunicació a Iberzoo’15.
A l’octubre arribava una nova edició de la cita biennal de la fira professional del sector de l’animal de companyia, Iberzoo. Des del 2011 que els seus organitzadors confien amb mi per dur la comunicació d’aquest esdevenIMG_0536_retiment. Des del gener que em va ocupar en diferents accions destinades als públics d’aquest món: primer, engrescar els possibles expositors a apostar per tenir estand a la fira, i a mesura que s’acosta la data, fer que l’assistència de professionals sigui ben alta. Els dies anteriors i durant la celebració de la fira al recinte de Montjïc de Barcelona, aleshores també toca divulgar l’esdeveniment als mitjans de comunicació convencionals, així com atendre els especialitzats.

Maquetació. De la meva etapa com a periodista tenia unes nocions, limitades, del programa InDesign, i gràcies a això he pogut atendre a la demanda d’una petita empresa d’edició, que tenia una punta molt gran de feina i m’ha confiat l’elaboració de llibres de text escolars i d’altres compromisos. L’encàrrec ha signigicat un aprenentatge intensiu, ja que els terminis eren curts i calia posar-se al dia de forma accelerada. Han estat els mesos més intensos del 2015, de manera que l’he acabat exhaust com el 2014. La feina continua el 2016, i de moment a un ritme assumible.

Periodisme. No el perdem mai! I tant de bo el pogués exercir molt més. Segueix sent un plaer formar part de l’equip de la revista-llibre Vallesos, que al llarg del 2015 va publicar els seus númeos 9 iVallesos10 10, assolint el seu cinquè aniversari, a banda d’ostentar el premi a la Millor Revista en català. Les meves col·laboracions han estat menys de les que voldria. Es pot entendre si heu arribat a llegir fins aquí: perfils al violoncel·lista Lluís Claret, al guionista i radiofonista Òscar Andreu i al meu nebot i acordionista Marçal Ramon, autor de la nova “banda sonora” del Corpus de la Garriga.

Cuidador. Fora de les tasques remunerades, m’agradaria incloure en aquest resum el fet que una família amiga ha necessitat que dediqués part del meu temps “lliure” a fer-me càrrec d’un bon noi que pateix esquizofrènia. Les persones que habitualment l’atenen, així podien tenir estones per fer la seva vida. M’ha permès conèixer una malaltia ‘amagada’ socialment, però que no és més que un accident: una lesió que ens pot arribar a tots. Familiaritzar-me amb aquestes situacions m’ha donat noves perspectives de la condició humana i del funcionament de la ment. No m’agrada ostentar el que faig desinteressadament, però igual que d’altres activitats cíviques que faig, em proveeixen aptituds per a la feina que crec que val la pena compartir en aquest bloc.

Vida social i familiar reduïda a la mínima expressió, vacances breus, poques hores de son, acumulació de llibres per llegir,… Tot, a canvi d’un any de ‘recuperació’ econòmica. Esperem tenir un 2016 igual de memorable, però amb una mica més de temps per a un mateix.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: